EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial

Noticies     Present     Futur     Passat     Biografia     Discografia     Imatges     Àudio     Partitures     Vídeo     Premsa     Ràdio     Instruments     Documents     Enllaços     Contacte

 


SABIR


 

SABIR fou la lingua franca utilitzada als ports mediterranis a l’època medieval, amb elements catalans, grecs i àrabs entre d’altres. Va anar originant-se com a una progressió natural de les trobades d’aquestos mercaders que feren de la mar la seua pàtria; persones de totes les cultures que anaren donant forma a la seua necessitat de entendre’s mitjançant aquesta llengua.

 

SABIR ens suggereix la imatge dels dos punts més llunyans al Mediterrani: d’una banda Grècia, bressol de la civilització occidental, de l’altra la costa est peninsular. Dos pilars que delimiten els marges físics de la mar que comparteixen aquestes dues terres i per on, des d’antic, navegaren els vaixells de mercaders, pirates, i tota mena d’aventurers fent de tots els pobles riberencs assentaments necessàriament oberts, rics en mixtures, que participaven gràcies a eixe intercanvi de les experiències i de les formes de comprendre i viure de la resta de pobles germans.

 

Els seus tres components, un grec i dos valencians, van desgranant en el seu repertori peces tradicionals i de joves compositors dels pobles del Mediterrani, incloent-ne d’altres de composició pròpia, encara que fortament influenciades per les músiques tradicionals dels Balcans, Pèrsia, Grècia, flamenc, o la música medieval occidental...

 

En un concert de SABIR es poden escoltar improvisacions sobre ritmes asimètrics, modes antics i orientals executats amb instruments com la tabla índia, l'ud (llaüt àrab), la guitarra flamenca de huit cordes, el santur (salteri persa), el baglama (llaüt turc) o el zarb (instrument de percussió iranià).


Músics


SPYROS KANIARIS

guitarra flamenca de huit cordes

 

EFRÉN LÓPEZ

rabab, tar, kopuz, bağlama, lavta,

lauto de Creta, ud, santur persa

DIEGO LÓPEZ

tabla, tombak, càntir, doira, bendir

 


Audio


del CD Fones(autoedició, 2003)

 

Erghen diado (P. Liondev/Sabir)

Foni (S. Kaniaris/Sabir)

Erimos (Trad. persa/Sabir)


Enregistrament en concert al saló d'actes de l'Ajuntament de Benidorm, 4/3/2010

 

Mesologhi (Achileas Persidis)

Sokratako (Sokratis Sinopoulos)

Bhairavi (Trad. Afganistan)/Erghen Diado (P. Liondev/Sabir)

Stepa (S. Kaniaris)

Erimos (Trad. persa/Sabir)


Enregistrament en concert al Centre Cultural la Beneficència (València), 17/5/2007

 

Erghen diado (P. Liondev/Sabir)

Erimos (Trad. persa/Sabir)

Foni (Kaniaris/Sabir)

Onoma (Kaniaris/Sabir)


Imatges


 

 

 

Torre del Virrei (L'Eliana, 27 de juny de 2009)

Fotos: Mayca


 

 

 

 


Video


Concert al Centre Cultural la Beneficència (València), 17/5/2007

 

Foni

Erimos

Erghen diado

Onoma


Entrevista realitzada per Casa del Mediterráneo a Benidorm, 4/3/2010

 


Descàrregues


Dossier i fitxa tècnica (PDF)


Premsa


El País, 24/9/2003

 


Sabir al Cafè de l'Infern de Massalfassar 3/3/2006 (text: Josep Vicent Frechina)

 

   Explicava David Fernández que segons el grandíssim cantaor flamenc Miguel Flores, de malnom Capullo de Jérez, l’intèrpret havia de ser salvatge i cantar “amb faltes d’ortografia” si volia guanyar-se el públic.

   Així sonen Sabir, salvatges i amb faltes d’ortografia, i el públic li dóna la raó a Capullo. Salvatges en el sentit més literal del terme: “que es troba en l’estat purament natural, sense refinament introduït per l’home”. Tots tres músics acumulen hores i hores d’acadèmia; tantes hores que ja no se’ls nota. Així poden abocar música a cabassos prescindint-hi d’amaneraments grotescos o presumptuoses afectacions. Salvatges i purs; sense temps per passar el corrector ortogràfic pel devessall musical amb què ens aclaparen.

   A Efrén López tant li fa la solemnitat d’un Palau de la Música que el mig metre espés de fum que el separa de l’amuntegada audiència del café massalfassí. Quan toca assoleix un estat d’autisme místic que l’emancipa del temps i l’espai: sembla assenyalat pel dit de la divinitat i, davant de la seua interpretació profunda i transcendent, hom pot arribar a percebre aquella fascinació evangèlica que descriu l'episodi de la transfiguració. Ho deia l’apòstol Pere, però ho podríem dir nosaltres: “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Spyros i una altra per a Diego”.

   Spyros Kaniaris és un músic grec establert a València que fa sonar la guitarra flamenca amb un encantadora heterodòxia. Una heterodòxia, sàvia i continguda, caldria afegir, que en Sabir s’enfronta, ben bé impunement, a tot l’arsenal cordòfon d’Efrén —el rabab afgà, el tar iranià, el lauto cretenc, el santur persa, el divan saz turc, l’ud àrab...—, mentre Diego López, el tercer en concòrdia, marca les regles del joc amb diversos estris de percussió tradicional: la tabla, el caixó, el tombak, els panderos...

   Així, els temes creixen des del seu origen llunyà —el mar Negre, Àsia Menor, l’Orient Mitjà— empesos pels jocs melòdics, harmònics i rítmics d’aquestos tres exploradors professionals. Músiques modals que la guitarra sanciona amb harmonies obertes i inesperades; unísons i diàlegs alterns que augmenten o amainen la tensió musical a voluntat dels intèrprets; ritmes entremaliats i asimètrics de 9/4, 9/8, 5/8 o 7/8 que no concedeixen cap respir de familiaritat a l’oient... I sempre amb una estratègia semblant: un taqsim introductori que us estova i aletarga, un desenvolupament instrumental en el qual agiten a poc a poc les aigües del vostre subconscient i, finalment, un cop de mar que us transporta al bell mig del seu remolí sonor el qual, indefectiblement, acaba engolint-vos.

   El públic embogeix amb "Sokratako", el tema on més s'imposa l'estètica flamenca tot i el seu origen grec i "Erimos", una peça iraniana on els diàlegs entre el santur i la guitarra, i el santur i el tombak, generen un ambient dens, asfixiant, definitivament esgotador.

   Hora i mitja després dels seus pertinaços embats, de la seua exhibició de virtuosisme que és qualsevol cosa menys gratuït, hom se’ls mira incrèdul i escorcolla, entre les "faltes d’ortografia" que creu haver-hi detectat, algun dèficit sagnant que alimente el seu escepticisme i n'impedesca la rendició total. Sap bé, però, que hi té el fracàs assegurat.

 

Myspace Sabir


 

TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL