EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial

Noticies     Present     Futur     Passat     Biografia     Discografia     Imatges     Àudio     Partitures     Vídeo     Premsa     Ràdio     Instruments     Documents     Enllaços     Contacte

 


CONCERT DE RABAB I MÚSICA DE L'AFGANISTAN


 


La música de l'Afganistan


El govern d’Afganistan fou oficialment reconegut per primera volta en 1847. Un total de dotze diferents grups ètnics: tadjiks, uzbeks, turcmans, i hazaras, belutxos, patxai, pashtuns... foren unificats en un mateix territori i van haver d’establir una única identitat.

Totes aquestes diferents ètnies contribueixen a representar la diversitat musical afgana i es classifiquen en tres principals categories culturals. Des de Kabul a Kandahar, les parts oriental i del sud estan en contacte privilegiat amb la vall de l’Indo, el que ha originat freqüents intercanvis amb la música del nord de la Índia. En l’altra part, la música de Herat en la part occidental, s’ha beneficiat durant segles de la influencia persa. Al mateix temps, la zona nord de l’Afganistan ha adquirit una estètica molt peculiar gràcies a les seues fronteres amb territoris turcmans, uzbeks i tadjiks. Hom podria esmentar fins i tot una altra entitat musical de les comunitats pashtun (actualment un 40% de la població). Hem de mencionar també la gran diferència existent entre la societat agrícola i l’estil de vida urbà de ciutats com Kabul o Herat.

La música afgana es pot dividir en popular, semi-clàssica i clàssica.

El gènere popular conté una gran quantitat de cançons que poden ser interpretades també com a peces instrumentals. Cada cançó consta de tres parts: versos (astai), tornada (antara), i interludis instrumentals (naghma).

La música clàssica està basada en conceptes molt més sofisticats que l’emparenten amb la música del nord de la India i la seua concepció dels modes (ragas): un desenvolupament progressiu d’una melodia base que expressa un estat emocional preestablert. S’executa sobre complexos cicles rítmics (de 10, 12, 14, 15 o 16 temps) dits taal. Famosos músics com Ustad Muhammad Umar amb el rubab, o Ustad Qasim amb el cant, han elevat la música clàssica afgana a un grau molt alt de refinament.

El gènere semi-clàssic es troba situat entre els dos anteriors. Els músics dins d’aquesta categoria utilitzen l’estructura popular junt a una inspiració poètica i melòdica més acurada.
Les successives invasions, guerres i govern estrangers (britànics, soviètics, taliban, nordamericà...) han originat una de les diàspores més grans al llarg dels segles. Milions d'afganesos van emigrar a diverses parts del món, entre ells, músics com el nostre professor Daud Khan Sadozai, que encara ejerceixen el seu art hui en dia després de més de 20 anys d'exili.


El Rabab


 

 

El rabab (també escrit robab o rubab en caràcters llatins) és considerat l'instrument més representatiu de la música popular afganesa. La majoria del repertori tradicional pot ser executat amb aquest instrument, habitualment amb una forta accentuación rítmica. L'estil clàssic d'interpretació, molt menys freqüent, es caracteritza per la seua seriosa expressió musical i una forma meditativa d'afrontar les melodies. Des d'antic, el rabab va tindre una destacada presència en les tradicions musicals dels sufis. Mevlana Rumi va lloar l'instrument, el qual és esmentat sovint als seus poemes. Molts altres poetes místics medievals van cantar al rabab.

Organològicament, el rabab està compost d'una caixa de fusta de morera tallada que comprén tot l'instrument a excepción de la tapa. Aquesta es fabrica amb pell d'anyell o cabra tensada i encolada. Té quatre tipus de cordes amb funcions diferents: tres cordes melòdiques fabricades amb budell o nylon, dues o tres cordes amb afinació fixa o de bordó; de 10 a 14 cordes simpàtiques o de ressonància fetes amb acer i bronze, i una corda de bordó aguda (chikari) que té una funció d'acompanyament rítmic, fonamental en la música de rabab.

L'ínstrument es fa sonar mitjançant un plectre fet de fusta, banya, os o fins i tot pedres precioses.


Músics


 

 

EFRÉN LÓPEZ

rabab, tanbur

Fundador dels grups Evo, Trio Petrakis/López/Chemirani, L'Ham de Foc, Aman Aman, i col·laborador en molts altres dins de la música antiga i d'arrel (Ross Daly, Göksel Baktagir, Oni Wytars, Daud Khan...). S'aproxima al repertori medieval i tradicional des de l'estudi de les músiques modals de la mà de grans mestres de Grècia, Turquia i Afganistan (Ross Daly, Necati Çelik, Erol Parlak, Daud Khan, Mohammed Rahim Khusnawaz, Yurdal Tokcan...). Ha actuat a reconeguts festivals de tota Europa, nord d'Àfrica, Xina i Amèrica, participant a més en l'enregistrament de més de 60 CD's.

 

CIRO MONTANARI

tabla

Nascut a Ràvena (Itàlia) el 1979. En 2003 comença els seus estudis de percussió índia sota la direcció del Pandit Sankha Chatterjee (Rabindra Bharat University de Kolkata) i en la Fundació Giorgio Cini de Venècia, seminaris organitzats per Narada Suoni dal Mondo i a Calcuta, Índia. Ha treballat amb molts músics de renom internacional i ha donat nombrosos concerts a Europa i Índia. A partir de l'any 2005 assisteix al curs acadèmic "Tradicions musicals no europees d'orientación indològica" sota la direcció de Federico Sanesi (alumne del mestre Sankha Chaterjee des de 1980).

 

MIRIAM ENCINAS

flautes de bec, dilruba, bendir

Nascuda al si d'una família catalana de músics, des de ben petita se submergeix en el món de la música popular i medieval formant part dels los grups Els Trobadors i L'Arc en el Cel. Més tard inicia els seus estudis acadèmics de flauta de bec amb Sara Parés, i de percussió en música antiga amb Pedro Estevan. Alguns dels grups amb els que ha tingut l'oportunitat de col·laborar tant en concierts com en enregistraments són: Maria Laffitte i Joi de Trobar, Evo, Ross Daly & Labyrinth, Daud Khan Ensemble, Via Artis Konsort, Els Trobadors, L'Ham de Foc, Lídia Pujol i Ensemble l'Albera.

 

MONCHO HERNÁNDEZ

tanpures

Després d'anys d'activitat com a guitarrista de formació autodidacta, estudia sitar i música índia amb Sazed Ul Alam i Shyam Sunder, ambdós músics d'origen indi residents a Espanya, realitzant més tard diversos viatges de perfeccionament a Nova Delhi (Índia) des de 2004 a 2009. Va obtindre més tard una beca de dos anys d'estudi en sitar a l'Escola Superior de Música Clàssica Índia Gandharva Mahavidyalaya a Nova Delhi, Índia, amb el mestre de sitar i surbahar Jagdeep Singh Bedi. Ha estudiat rabab i música afganesa en diverss tallers amb el mestre Daud Khan Sadozai al País Valencià.

 

MARTA CHANDRA

dansa

Va aprendre dansas del Rajastan de forma tradicional amb les dones del poble de Pushkar, i també amb Raki Khalbelia. Convivint amb el folklore d'aquelles terres va conéixer en Padma Charan Dehuri, mestre de dansa Odissi, qui la va endinsar en el món d'aquesta disciplina sagrada i devocional. Des d'aleshores viatja cada any a Índia per tal d'estudiar amb él a Orissa i acompanyar-lo en les seues classes a la Shakti School of Dance, on ha ballat els tres darrers anys en el “Pushkar Temple Dance Festival”. Actualment viu a Eivissa treballant amb diferents projectes de dansas índies i orientals.


Àudio


Concert en directe al XVII Festival Tres Culturas de Còrdova , 21/4/2013

 

 Ghazal pashto (tradicional Afganistan)

 Tilang teental (tradicional Afganistan)
 Ba ayadat bia ke bimaran (tradicional Afganistan)
 Charharbeiti (tradicional Afganistan)
 A. A. A. A. A. A. A. (Efrén López)
 Bhimpalasi (tradicional Afganistan)
 Chandrakauns (Efrén López)
 Dansa logari (tradicional Afganistan)

Concert en directe a València, 26/10/2012

 

   Ghazal Pashto (tradicional Afganistan)
 Tilang Teental / Dadra (tradicional Afganistan)
 Ba ayadat bia ke bimaran (tradicional Afganistan)
 Bhimpalasi (tradicional Afganistan)
 Chandrakauns Ektal (Efrén López)
 Sheikh Ahmad-e jam / Charharbeiti (tradicional Afganistan)
 A. A. A. A. A. A. A. (Efrén López)
 Ai Leili Leili laleh / Ba kurdi danani (tradicional Afganistan/Kurdistan)
 Molla / Naghma-e kaboli (tradicional Afganistan)
 Bhairavi Dadra (bis) (tradicional Afganistan)

Video


En concert a Espacio Ronda, Madrid, 18/4/2013

 

Ghazal/Tilang Dansa logari

En concert al XVII Festival Córdoba Tres Culturas, 20/4/2013

 

Sheikh Ahmad-e Jam

Enregistrament a Cambra Records (Real de Montroi), 27/10/2012

 

Chadrakauns ektal (Efrén López)

Imatges


En concert al 4rt Houdetsi Festival (Houdetsi, Creta, Grècia, 3/8/2013)

 

(fotos: Giannis Bromirakis)


En concert a l'Ibiza Roots Festival (Eivissa), 26/7/2013

 


En concert a Namaste (Eivissa), 24/7/2013

 


En concert al Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Monbui, 9/6/2013

 


En concert a la sala La Llimera (València), 21/4/2013

 


Enregistrament a Cambra Records (Real de Montroi), 27/10/2012

 


Descàrregues


  

Dossier i fitxa tècnica (PDF)


 

TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL