EFRÉN LÓPEZ

ud, viola de roda, llaüt, cítola, baldosa, guiterna, saltiri de martells, trompa marina, saltiri pinçat, anafil, rabab, arpa gòtica

Multiinstrumentista fundador dels grups L'Ham de Foc, Aman Aman i Sabir i col.laborador en molts d'altres en el camp de la música antiga i d'arrel (Capella de Ministrers, Maria Laffitte, Estampie, Oni Wytars, Miquel Gil, Ross Daly...). S'acosta al repertori medieval a partir de l'estudi de les músiques modals de la mà de grans mestres de Grècia, Turquia, Afganistan i la Índia (Ross Daly, Necati Çelik, Erol Parlak, Daud Khan, Mohammed Rahim Khusnawaz, Yurdal Tokcan, Mehmet Erenler, Ajoy Chakrabakhti...). Els seus arranjaments, tot prenent la base històrica de la música medieval, tracten d'aportar un tarannà vibrant i dinàmic al repertori escollit.

MIRIAM ENCINAS

flautes de bec, viella, riq, bendir

Nascuda en el si d'una família de músics des de ben menuda s'endinsa en el món de la música popular amb els grups Els Trobadors i L'Arc en el Cel. Més tard inicia els seus estudis de flauta de bec, percussió i viola da gamba. La seua musicalitat combina la frescor d'una intèrpret crescuda en un ambient de música tradicional amb la rigorositat i  precisió de la formació acadèmica. Alguns del grups amb els què ha col·laborat són: Joi de Trobar, Els Trobadors, L'Ham de Foc, Lídia Pujol i Ensemble l'Albera.

LAIA PUIG

flautes de bec, cornamusa, xeremia, gaida búlgara

Un altre cas de formació acadèmica combinada amb arrels. Laia aporta al grup el so dels instruments de vent més potents, i posseeix el bagatge d'un músic d'una gran flexibilitat, amb experiència dins la música contemporània, tradicional o antiga. Carles Santos, L'Ham de Foc, Aljub o Tresmall són algunes de les formacions amb les que ha treballat. Ha estudiat dolçaina amb Pau Puig, Alejandro Blay i Xavier Richart i flauta de bec amb David Antich.

IVÁN LÓPEZ

veu

Aquest és el primer projecte fora del rock d'aquest multiinstrumentista i cantant de creativitat compulsiva. A la seua trajectòria com a intèrpret i arranjador (The X, Soledad Giménez, Presuntos Implicados) s'hi suma la vessant de compositor de música per a cinema i dissenyador. La seua andrògina i inusual veu de tessitura fora d'allò comú dóna un distintiu caràcter i credibilitat al repertori medieval, interpretat habitualment per cantants de veus impostades vinguts del clàssic.

PAU MARCOS

viella

Havent estudiat violí i piano descobreix a l’edat de dinou anys la viola de gamba, el seu repertori, i sobretot una per a ell nova manera d’apropar-se a la música dita antiga a les classes de Christian Sala al CNR de Perpinyà. El juny de 2008 surt del Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de Lyon amb el Diploma Superior i les felicitacions del jurat. Pau Marcos es troba a l’iniciativa de projectes com “Elogi de la follia”,del trio de violes Chelys Consort, o l’Ensemble Charivarii de Mos Azimans. Ha realitzat també gravacions amb Marianne Muller (Zig-Zag Territoires), l’ensemble Musica Nova (Aeon), i la Main Harmonique.

KELLY THOMÀ

lyra de Creta amb cordes simpàtiques

Kelly és deixeble de Ross Daly des de fa més de 10 anys. Junts han desenvolupat duetss de lyres portant aquest instrument a la seua màxima expresió, en concerts per tota Europa, Nordamèrica, Àsia i Oceania. La lyra mai no s'ha utilitzat tradicionalment més que en solitari. Aquest nou apropament obre moltes noves possibilitats per a la pràctica de la lyra, sobre tot en les improvisacions.

COR DE CAMBRA L'ALMODÍ

Ruth González i Queralt, Amparo Maiques Fernández, Carla García Mayer, Adriana García Mayer

Cor fundat en 2002. Està integrat per huit joves cantants amb una ampla experiència coral com a components i col·laboradors de diverses agrupacions musicals de renom, com ara el Cor de la Generalitat Valenciana, l’Orfeó Donostiarra, la Coral Catedralícia de València, l'Orfeó Universitari de València i altres cors. Ha realitzat concerts amb formacions de música antiga com ara Harmonia del Parnàs i Capella de Ministrers. Les seues quatre veus femenines col·laboren amb Evo en el programa "Domina", dedicat a la figura de la dona a l'Edat Mitjana.

PEDRAM KHAVARZAMINI

tombak

Va estudiar el seu instrument a Teheran amb els mestres Kamyar Mohabbat i Bahman Rajabi. Amb aquest últim feu actuacions com a duo de percussió, i va ajudar-lo a escriure el seu mètode de tombak. Pedram ha fundat el seu propi grup de percussió iraniana, 'Varashan'. Ha tocat amb músics com ara: Kayhan Kalhor, Georgi Petrov, Ross Daly, Dhruba Ghosh, Partha S. Mukherjee, Hamid Khabazi, Stelios Petrakis, Vassilis Stavrakakis, Giorgos Xylouris, Kelly Thoma, Habil Aliev, Mohammed R. Khushnawaz, Dariush Talai, Ballake Sissoko, Zohar Fresco... La seua avançada tècnica i les seues variades influències (Pèrsia, Índia, Turquia...) li donen una original forma d'interpretar la música iraniana.

OSVALDO JORGE

tabla, kanjira, ghatam, panderos

És llicenciat en música per l'Universitat Nacional de Panamà i en l’apartat de percussió pel Conservatori del mateix país. Marxa a Índia i estudia tabla i altres percussions tradicionals amb Ustad Hasmat Ali Khan i Suranjana Ghosh.

Ha participat en gravacions des del jazz a la música tradicional (L'Ham de Foc, Sedajazz Latin Ensemble, Feliu Ventura, Lluís Llach, Re-percussion, Chambao, Amores Grup de Percussió o Mystique).

MOTZ E SO Música dels trobadors occitans i catalans dels segles XII i XIII

La poesia occitana gaudí d'un gran esplendor durant els segles XII i XIII i representà un ampli moviment artístic i social que, pels canvis profunds que va provocar en la forma de concebre les relacions home-dona, constitueix un dels fenòmens més importants de la història de la civilització europea. L'amor, en el sentit romàntic de la paraula, no ha existit des de sempre: és un invent dels trobadors. Els gèneres trobadorescos més coneguts van ser la canso, poema sobre l'amor cortès, i el sirventes, sàtira moral o política. Altres gèneres importants eren la tenso o debat entre dos o més interlocutors amb opinions contràries, l'alba, composició que expressa el sentiment de dos amants que han passat la nit junts i s’han de separar amb l’arribada del dia, alertats per un vigilant; en la pastorella, el cavaller prova de seduir una pastora; el planh és un lament per la mort d'algun noble o persona destacada. Els arranjaments que es presenten estan creats a partir d'obres de Berenguer de Palou, Raimon de Miraval i Peire Cardenal, entre d'altres.

ISTAMPITTA Danses medievals instrumentals

La dansa, passatemps favorit de l'Edat Mitjana, necessitava clarament alguna forma d'acompanyament musical. A la França del segle XIII es va copiar una col·lecció de melodies coneguda com a “Chansonnier du Roi”, dins el qual hi ha, entre d'altres peces, una sèrie de danses i estampides “reials” que amb tota probabilitat constitueixen el més antic exemple de música instrumental de dansa conservat a Occident.  Totes aquestes danses són monofòniques i consisteixen en diferents seccions repetides o punctia. Una altra col·lecció la trobem a un manuscrit anònim toscà del s. XIV conservat a la Biblioteca de Londres. Inclou melodies com el Lamento di Tristano i La Rotta o La Manfredina i La Rotta, peces de vital importància en el desenvolupament de la dansa instrumental, atès que són el primer testimoni conservat en què una dansa lenta enllaça amb una altra de més ràpida, i d'evident coherència rítmica i melòdica amb la primera.

DOMINA L'univers femení en l'Edat Mitjana (en col.laboració amb les veus femenines del Cor de Cambra L'Almodí)

En cap societat ni època, néixer home o dona és un fet biològic neutre, una simple qualificació “natural”. Ben al contrari, aquesta condició apareix modelada per la societat de la qual és producte. Musicalment, podem apropar-nos a la complexa visió que hom tenia a l'Edat Mitjana d'allò femení a través de moltes i ben diferents perspectives: la dels trobadors i la imatge que van crear de la dona com a ideal de perfecció i centre indiscutible del fin' amor, o com a rival en els jocs dialèctics de les pastorelles o les tensos; les visions oposades que en tenia l'Església -bé com o ésser temptador i pecaminós per naturalesa, bé com a paradigma de puresa i creadora de vida en la figura de la Verge Maria-; o la de simple objecte de plaer dels goliards autors dels Carmina Burana... La mirada femenina com a contrapunt a l’obra dels trobadors es troba en les creacions de les compositores i poetesses medievals, des de la mística de Hildegard von Bingen a l'elegant sensualitat de les trobayritz Comtessa de Dia o Blanca de Castella.

BALANSIYA La València musulmana de Xarq Al-Andalus (en col.laboració amb Lamia Bedioui)

Xarq Al-Andalus, 'l'Orient de la terra dels vàndals'. Així fou nomenat pels musulmans l'est peninsular durant els llargs anys que habitaren les nostres terres. Vora huit segles de convivència, no tan harmoniosa com romànticament es creu, però que, per descomptat, va donar els positius fruits que ofereix qualsevol tipus de coexistència, per imposada o violenta que aquesta siga. Influències d'anada i tornada que es reflecteixen mitjançant la música tant o més que amb qualsevol altre aspecte de l'art o la vida quotidiana: arquitectura, llengua, gastronomia, filosofia...

De la banda dels musulmans expulsats per la reconquesta cristiana trobem un vast corpus musical que va sobreviure al Magrib gràcies a la seua tradició completament oral. Proposem un repertori format per música de la diàspora andalusí amb la veu de la tunicina Lamia Bedioui i cançons dels trobadors que acompanyaven els reis cristians en les seues conquestes cap al sud, a més de música religiosa de l'època d'ambdues creences.

CONCERT DIDÀCTIC Els instruments musicals a l'Edat Mitjana

Concert didàctic de música medieval mitjançant la mostra i explicació dels diversos instruments que s'utilitzen (llaüts, guiterna, cítola, viola de roda, langeleik, trompa marina, arpa, saltiri, viella, xeremia, cornamusa, percussions, flautes...) Parem una especial atenció a l'organologia, processos de construcció i parentesc entre els diferents tipus d'instruments.  Aquest concert didàctic té com a objectiu acostar d'una manera pràctica la riquesa i varietat sonora de l'instrumentàrium medieval al públic actual. Atès la complexitat i especialització d'alguns dels conceptes que tractem, l'audiència ideal per a aquestes activitats és preferiblement un públic adolescent/adult i amb coneixements musicals bàsics. Ideal per a alumnes i professorat de cicle mitjà/superior de Conservatori, tot i que també es pot adaptar a altres audiències.

 CSM Nº 192, Muitas vegadas (Alfons X "el Savi")

 CSM Nº 295, Que por al non (Alfons X "el Savi")

 Congaudeant catholici (Magister Albertus)

 Alleluia/Quia ergo femina (Hildegarda de Bingen)

 Ondas do mar de Vigo (Martín Códax)

 Mia yrmana fremosa (Martín Códax)

 Dushe moya (anònim)

 Chestneyshuyu heruvim/Etem (anònim/Efrén López)

 Altissima luce/Laude novella (anònim)

 CSM Nº 26, Non é gran cousa (Alfons X "el Savi")