EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


YANGQIN



YANGQIN

Constructor / Procedència :

Yue Hua (Pequin / Xina - 2006)

 

El trapezoidal yangqin (揚琴; "pinyin yangqin") és un saltiri de martells xinès originari de l'Orient Mitjà (Península Aràbiga i l'actual Iran). Sol escriure's amb els  caràcters 洋琴 (literalment "cítara estrangera"), però el primer caràcter fou canviat per 揚 (també pronunciat "yang"), que significa "aclamat". Aquest instrument, o models similars, són molt populars no només a Xina, si no també a Europa de l'est, Iran, Turquia  o Índia.

Tradicionalment, l'instrument era encordat amb bronze, que li donava un so molt suau. Aquesta varietat encara es pot escoltar ocasionalment en el "hudie qin" (蝴蝶琴, literalment "cítara papallona") a la regió de Jiangnan sizhu (Shangai) (江南絲竹), així com en alguns grups de música cantonesa.

El yangqin modern pot tindre més de cinc fileres de ponts i pot ser preparat per tocar cromàticament. Les cordes són colpejades amb dos lleugers martellets fets amb bambú i amb punta de cautxú.

Hi ha diverses opinions de com el yangqin va ser introduït a Xina:

La primera teoria diu que els xinesos van prendre contacte amb l'instrument a través de la Ruta de la Seda. Aquesta ruta travessa quasi 4000 km. fins a Síria. Síria i altres països de l'Orient Mitjà utilitzen el santur. Aquest és esmentat des de l'any 226 d.C. i està establert en diferents músiques tradicionals de la regió. Si algun saltiri va influenciar Xina per terra, és probable que fóra aquest instrument.

Diverses teories proposen que el yangqin fou desenvolupat a la mateixa Xina, sense cap influència externa, a partir d'un instrument autòcton, el zhu (筑).

Altra possible explicació de l'origen de l'instrument és l'arribada d'aquest per mar. Durant el segle XVI. l'època de les exploracions a Europa estava en ple clímax i molt prompte es van establir rutes entre Europa i l'Orient més llunyà. Vaixells portuguesos, i més tard anglesos i alemanys van navegar aigües xineses des del 1500.

Especialment aquests últims (alemanys i anglesos) utilitzaven (i ho continuen fent hui en dia) el saltiri ("hammered dulcimer" ), i l'haurien importat a terres xineses en els seus viatges.

Veure també: santur persa, dulcimer, santur indi.

YANGQIN

Constructor / Procedencia :

Yue Hua (Pekín / China - 2006)

 

El trapezoidal yangqin (揚琴; "pinyin yangqin") es un salterio de martillos chino originario del Oriente Medio (Península Arábiga y el actual Irán). Suele escribirse con lo  carácteres 洋琴 (literalmente "cítara extranjera"), pero el primer carácter fue cambiado por 揚 (también pronunciado "yang"), que significa "aclamado". Este instrumento, o modelos similares, son muy populares no sólo en China, sino también en Europa del este, Irán, Turquía  o India.

Tradicionalmente, el instrumento era encordado en bronce, que le daba un sonido muy suave. Esta variedad todavía se puede escuchar ocasionalmente en el "hudie qin" (蝴蝶琴, literalmente "cítara mariposa") en la región de Jiangnan sizhu (Shangai) (江南絲竹), así como en algunos grupos de música cantonesa.

El yangqin moderno puede tener más de cinco filas de puentes y puede ser preparado para tocar cromáticamente. Las cuerdas son percutidas con dos ligeros martillos hechos de bambú y con punta de caucho.

Existen diversas opiniones sobre cómo el yangqin fue introducido en China:

La primera teoría dice que los chinos tomaron contacto con el instrumento a través de la Ruta de la Seda. Esta ruta atraviesa casi 4000 km. hasta Síria. Síria y otros paises de Oriente Medio utilizan el santur. Este es nombrado desde el año 226 d.C. y está establecido en diferentes músicas tradicionales de la región. Si algún salterio influenció a China por tierra, es probable que fuera este instrumento.

Varias teorías proponen que el yangqin fue desarrollado en la propia China, sin ninguna influencia externa, a partir de un instrumento autóctono, el zhu (筑).

Otra posible explicación del origen del instrumento  es la llegada de este por mar. Durante el siglo XVI. la época de las exploraciones en Europa estaba en pleno clímax y muy pronto se establecieron rutas entre Europa y el extremo Orient. Barcos portugueses, y más tarde ingleses y alemanes navegaron aguas chinas desde el 1500.

Especialmente estos últimos (alemanes e ingleses) utilizaban (y lo siguen haciendo hoy en día) el salterio ("hammered dulcimer" ), y lo hasbrían importado a tierras chinas en sus viajes.

Ver también: santur persa, dulcimer, santur indio.

YANGQIN


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL