EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


VIOLA DE RODA


 


VIOLA DE RODA

Constructor / Procedència:

Jesús Reolid (Pelayos de la Presa / Madrid - 2013)

 

El luthier Jesús Reolid va dissenyar aquesta peculiar viola a partir de l'instrument que toca un dels músics que apareixen als frescos de l'església de Sos del Rey Católico (Saragossa, vore foto baix). Es tracta d'una curiosa versió de viola de roda que presenta importants variacions respecte als instruments més convencionals d'aquesta família.

La més visible és la manca del característic teclat que serveix per acurtar la llargària de les cordes melòdiques que sí trobem en les violes de roda més habituals. En el seu lloc, aquesta versió incorpora un mànec molt semblant al de una viola d'arc convencional, amb trasts lligats de budell. Les melodies s'interpreten digitant les escales directament sobre el diapasó, a la manera de qualsevol llaüt de corda polsada.

La tapa de l'instrument presenta una obertura transversal per al pas d'una roda de fusta, fregada amb colofònia, que es mou mitjançant una maneta posada a la base del cos de l'instrument. Amb la mà dreta el músic acciona aquesta maneta produïnt així l'efecte d'arc continu que tant defineix el so de la viola de roda.

Com a aportacions importades d'altres instruments en la construcció de l'exemplar en concret, aquesta viola de roda incorpora una disposició de trasts que inclou, a banda dels semitons occidentals, intèrvals microtonals a la manera del bağlama turc, i una dotzena de cordes simpàtiques que li aporten una rica sonoritat i harmònics més potents, tal i com es fa en instruments com el rabab afganés o el sarod indi.

VIOLA DE RUEDA

Constructor / Procedència:

Jesús Reolid (Pelayos de la Presa / Madrid - 2013)

 

El luthier Jesús Reolid diseñó esta peculiar viola a partir del instrumento que toca uno de los músicos que apareceen en los frescos de la iglesia de Sos del Rey Católico (Zaragoza, ver foto abajo). Se trata de una curiosa versión de zanfona que presenta importantes variaciones respecto a los instrumentos más convencionales de esta família.

La más visible de ellas es la ausencia del característico teclado que sirve para acortar la longitud de las cuerdas melódicas, la cual sí que se encuentra en las violas de rueda más habituales. En su lugar, esta versión incorpora un mástil muy parecido al de una viola de arco convencional, dotado de trastes atados de tripa. Las melodías se ejecutan digitando las escalas directamente sobre el diapasón, de la misma forma en la que se hace con cualquier laúd de cuerda pulsada.

La tapa del instrumento presenta un orificio transversal por el que pasa una rueda de madera, untada con resina, que se mueve mediante una manivela colocada en la base del cuerpo del instrumento. Con la mano derecha el músico acciona esta maneta produciendo así el efecto de arco contínuo que tanto define el sonido de la viola de rueda.

Como aportaciones importadas de otros instrumentos en la construcción del ejemplar en concreto, esta viola de rueda incorpora una disposición de trastes que incluye, aparte de los semitonos occidentales, intérvalos microtonales a la manera del bağlama turco, y una docena de cuerdas simpáticas que le aportan una rica sonoridad y armónicos más potentes, tal y com es costumbre en instrumentos como el rabab afgano o el sarod indio.

HURDY-GURDY


Vídeo


 

 Evo (Evergem, 2014) Efrén López (Banyoles, 2014)
Ondas do mar de Vigo Improvisació

 

Imatge del fresc de l'església de Sos del Rey Católico (Saragossa) on apareix l'instrument en el qual està basada aquesta viola de roda

Imagen del fresco de la iglesia de Sos del Rey Católico (Zaragoza) donde aparece el instrumento en el que está basada esta viola de rueda


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL