EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


UD


 

   

UD

Constructor / Procedència:

Ramazan Calay (Estambul / Turquia - 2011)

Ramazan Calay (Estambul / Turquia - 2012)

 

Conegut com a ud a Turquia, uti a Grècia, al-ud  a Àfrica i barbat a Iran, l’ud està considerat l’instrument més important de la música àrab i sovint és anomenat "el príncep dels instruments".

Va entrar a Europa via Al-Àndalus i d’ell deriven tots els llaüts actuals (veure llaüt medieval). És un instrument amb un gran cos en forma de pera i tres rosetons, i un mànec curt sense trasts que el fan molt adient per a interpretar música amb escales microtonals.

L'instrument té una estètica plena de simbolisme en relació amb astres, animals i musico teràpia. Normalment s’utilitza en músiques més bé cultes que no populars.

La seua gran caixa de ressonància té forma de pera i està construïda amb llistons de fusta, generalment fets amb fustes dures com l'arç o la noguera. La caixa es tanca amb una tapa harmònica plana, de pi avet o fustes semblants.  El sistema de construcció d'aquesta part de l'ud és molt important per tal de suportar la tensió de les seues onze cordes (tretze en el model libanès), que poden arribar a fer un pressió sobre la tapa de més de 60 kg.

 Els tres instruments d'Efrén que podeu vore ací tenen com a encàrrec especial dotze cordes repartides en sis ordres dobles que es van posar com a encàrrec especiali, a excepció d'aquesta característica, segueixen el model que s'ha estandaritzat duramt les darreres dècades a Turquia.

El claviller està tombat cap enrere, i es solen ornamentar la boca o boques de l'instrument amb rosetons de motius geomètrics o vegetals fets amb fusta, banya, pergamí o plàstic.

UD

Constructor / Procedencia:

Ramazan Calay (Estambul / Turquía - 2011)

Ramazan Calay (Estambul / Turquía - 2012)

 

Conocido como ud en Turquía, uti en Grecia, al-ud  en África y barbat en Irán, el ud está considerado el instrumento más importante de la música árabe y a menudo es llamado "el príncipe de los instrumentos".

Hizo su aparición en Europa vía Al-Àndalus y de él derivan todos los laúdes actuales (ver laúd medieval). Es un instrumento con un gran cuerpo en forma de pera y tres rosetones, y un mástil corto sin trastes que lo hacen muy indicado para interpretar música con escalas microtonales.

El instrumento tiene una estética llena de simbolismo en relación con astros, animales y musicoterapia. Normalmente se utiliza en músicas más bien cultas que populares.

Su gran caja de resonancia tiene forma de pera y está construida con duelas de madera, generalmente hechas con maderas duras como el arce o el nogal. La caja se cierra con una tapa armónica plana, de pino abeto o maderas similares.  El sistema de construcción de esta parte del ud es muy importante, ya que debe soportar la tensión de sus once cuerdas (trece en el modelo libanés), que pueden llegar a hacer un presión sobre la tapa de más de 60 kg.

 Los tres instrumentos de Efrén que podéis ver aquí tienen doce cuerdas repartidas en seis órdenes dobles que se colocaron como encargo especial y, a excepción de esta característica, siguen el modelo que se ha estandarizado durante las últimas décadas en Turquía.

El clavijero está girado hacia atrás, y se suelen ornamentar la boca o bocas del instrumento con rosetones con motivos geométricos o vegetales hechos de madera, cuerno, pergamino o plástico.

OUD


Vídeo


Abracadabra (Gandia, 2014) Evo (Manresa, 2012) Carles Dénia (Canal 9 Dos, 2012)

Abracadabra

Lanquan li jorn

Era un jonc emocionat

 

 Ross Daly (Forlimpopoli, 2010)

Ross Daly (Forlimpopoli, 2010) Sabir (València, 2007) Sabir (València, 2007)

Acem Kürdi

Hicaz

Foni

Onoma


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL