EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


AZERI TAR



AZERI TAR

Constructor / Procedència :

Azerbaijan - (2005)

 

El tar -que sembla ser un derivat del setar persa- es toca hui a l'Iran, l'Azerbaijan,  el Daghestan, algunes "orquestres folk" turques i fins i tot va arribar a ficar-se de moda a Herat i la franja occidental de l'Afganistan, desplaçant l'autòcton rabab durant algunes dècades.

Fou l'instrument favorit dels grans músics del segle XIX i va estar molt en boga durant el regnat dels Kadjars. En l'actualitat s'utilitza com a instrument solista, o per acompanyar el cant en la música culta persa junt amb altres instruments com el kamanjeh, el setar o el tombak a l'Iran i la doira a l'Azerbaijan.

El tar que apareix en la foto, que és concretament un model azerí, és un instrument de la família dels llaüts el qual presenta una curiosa caixa de morera excavada amb forma de huit i que està coberta amb una finíssima pell de fetus d'anyell. Té trasts de budell o "perdes " que es poden moure per canviar el temperament de l'instrument.

Té tres ordes dobles de cordes metàl·liques afinades Do-Sol-Do; una altra corda més greu que descansa sobre una celleta auxiliar i sobresurt del mànec, utilitzant-s'hi només com a bordó, i unes altres dues cordes amb la mateixa funció de les chickari  del sitar o el sarod indis o el rabab afganès, és a dir, cordes amb una afinació molt aguda que s'utilitzen exclusivament com a recurs rítmic.

Es toca amb un plectre de coure al que se li aplica una boleta de cera per tal de poder-lo subjectar. El músic, que habitualment toca assegut, sosté el tar contra el seu pit.

L'arrel persa del seu nom, que significa "corda", la podem trobar en una gran quantitat de noms de llaüts d'Àsia Central i el subcontinent indi (dotar, setar, sitar, ektar...)

AZERI TAR

Constructor / Procedencia :

Azerbayán - (2005)

 

El tar -que parece ser un derivado del setar persa- se toca hoy en Irán, Azerbayán, Daghestán, algunas "orquestas folk" turcas e incluso llegó a ponerse de moda en Herat y la franja occidental de Afganistán, desplazando al autóctono  rabab durante algunas décadas.

Fue el instrumento favorito de los grandes músicos del siglo XIX y estuvo muy en boga durante el reinado de los Kadjars. En la actualidad se utiliza como instrumento solista, o para acompañar el canto en la música culta persa junto a otros instrumentos como el kamanjeh, el setar o el tombak en Irán y la doira en Azerbayán.

El tar que aparece en la foto, que es concretamente un modelo azerí, es un instrumento de la família de los laúdes el cual presenta una curiosa caja de morera excavada con forma de ocho y que está cubierta con una finísima piel de feto de cordero. Tiene trastes de tripa o "perdes " que se pueden mver para cambiar el temperamento del instrumento.

Tiene tres órdenes dobles de cuerdas metálicas afinadas Do-Sol-Do; otra cuerda más grave que descansa sobre una cejuela auxiliar y sobresale del mango, usándose sólo como bordón, y otras dos cuerdas con la misma función que las chickari  del sitar o el sarod indios, o el rabab afgano, es decir, cuerdas con una afinación muy aguda que se utilizan exclusivamente como recurso rítmico.

Se toca con un plectro de cobre al que se le aplica una bolita de cera para poderlo sujetar. El músico, que habitualmente toca sentado, sostiene el tar contra su pecho.

La raíz persa de su nombre, que significa "cuerda", la podemos encontrar en una gran cantidad de nombres de laúdes de Asia Central y el subcontinente indio (dotar, setar, sitar, ektar...)

AZERI TAR


Vídeo


Daud Khan (Funchal, 2010) Yeden (Atenes, 2010) L'Ham de Foc (Loulé, 2007)
Nastaran Faanthi

A l'aire


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL