EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


TANBUR OTOMÀ



TANBUR OTOMÀ

Constructor / Procedència:

Burak Albayrak (Konya-Turquia) 2004

 

El tanbur és el més característic dels llaüts de la música culta turca i sobre el qui més clarament s'evidencia el sistema modal turc (makam ). Aquest instrument no es toca hui en dia més que en els centres urbans turcs com Konya, Ankara o la ciutat d'Estambul, l'ex-capital de l'Imperi Otomà.

Al segle X, el gran filòsof i teòric Al-Farabí l'anomenà tunbur al-kabir al-turki, "el gran tanbur turc", dins del seu tractat de música Kitab al-musiqi al-kabir, amb la finalitat de distingir-lo d’altres instruments amb el mateix nom.

En efecte, nombrosos llaüts de mànec llarg de l'Orient Mitjà i l'Àsia Central porten noms provinents de la mateixa arrel: tunbur (Turkmenistan, nord de l'Iraq i Síria), tambur (Afganistan) tambur kurd (Kurdistan), tanpura (Índia) dambura (Turkestan, Afganistan), dumbrak (Tadjikistan), dömbra (Kazakhstan), dombor (Mongòlia), tambura (Iugoslàvia, Bulgària), tamburàs (Grècia), etc...

Altrament, al sud de l'Iraq, a Egipte, al Sudan i al Iemen, el terme tanpura serveix per designar instruments d’arquet de la família de la lyra.

El tanbur turc és un llaüt amb caixa de ressonància hemisfèrica, proveït d’un mànec llarg i prim que li dóna un aspecte noble i elegant.

Al mànec hi ha disposats de 48 a 60 trasts mòbils, que determinen els intervals de les escales modals. La precisió d’aquestos intervals fa que el tanbur siga sovint considerat com l'instrument perfecte de la música modal turca i que les seues mesures siguen la base de la representació gràfica del sistema dels makam  orientals.

La sonoritat rica i plena del tanbur ve donada no sols per la llargària vibrant de les seues cordes (104 cm.) si no per la finesa de la seua tapa i de la caixa de ressonància.

L'instrument té 7 cordes metàl·liques (2+2+2+1) d'acer i llautó. Tradicionalment, només la primera fa melodies, i la resta sonen per simpatia o com a nota pedal en moments molt puntuals.

El tanbur pot ser tocat amb plectre o amb arquet. Dins el primer cas, el músic pinça les cordes amb l’ajut d’un plectre de closca de tortuga de mar anomenat mizrab, amb una forma arrodonida a la punta que permet obtindre un timbre més ample.

TANBUR OTOMANO

Constructor / Procedencia:

Burak Albayrak (Konya-Turquía) 2004

 

El tanbur es el más característico de los laúdes de la música culta turca y sobre el que más claramente se evidencia el sistema modal turco (makam ). Este instrumento no se toca hoy en día más que en los centros urbanos turcos como Konya, Ankara o la ciudad de Estambul, la excapital del Imperio Otomàno.

En el siglo X, el gran filósofo y teórico Al-Farabí lo llamó tunbur al-kabir al-turki, "el gran tanbur turco", dentro de su tratado de música Kitab al-musiqi al-kabir, con la finalidad de diferenciarlo de otros instrumentos con el mismo nombre.

En efecto, numerosos laúdes de cuello largo del Oriente Medio y Asia Central tienen nombres derivados de la misma raiz: tunbur (Turkmenistán, norte de Irak y Siria), tambur (Afganistán), tambur kurdo (Kurdistán), tanpura (India) dambura (Turkestán, Afganistán), dumbrak (Tadjikistán), dömbra (Kazakhstán), dombor (Mongolia), tambura (Yugoslavia, Bulgaria), tamburás (Grecia), etc...

Asimismo, en el sur de Irak, en Egipto, Sudán y Yemen, el término tanpura sirve para designar instrumentos de arco de la familia de la lyra.

El tanbur turco es un laúd con caja de resonancia hemisférica, provisto de un mástil largo y fino que le da un aspecto noble y elegante.

En el mástil se encuentran dispuestos de 48 a 60 trastes móviles, que determinan los intervalos de las escalas modales. La precisión de estos intervalos hace que el tanbur sea frecuentemente considerado como el instrumento perfecto de la música modal turca y que sus medidas sean la base de la representación gráfica del sistema de los makam  orientales.

La sonoridad rica y llena del tanbur viene dada no solo por la longitud vibrante de sus cuerdas (104 cm.) sino por la delgadez de su tapa y de la caja de resonancia.

El instrumento tiene 7 cuerdas metálicas (2+2+2+1) de acero y latón. Tradicionalmente, sólo la primera hace melodías, y el resto suenan por simpatía o como nota pedal en momentos muy puntuales.

El tanbur puede ser tocado con plectro o con arco. En ell primer caso, el músico pellizca las cuerdas con la ayuda de un plectro de caparazón de tortuga de mar llamado mizrab, con una forma redondeada en la punta que permite obtener un timbre más amplio.

OTOMAN TANBUR


 

       

 

El tanbur apareix en molts tractats antics com a instrument bàsic per explicar les regles de la música turca

El tanbur aparece en muchos tratados antiguos como instrumento básico para explicar las reglas de la música turca


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL