SAZ (BAĞLAMA)

Constructor / Procedència :

Estambul / Turquia - 1999/2002/2004/2005

La família del bağlama (igualment anomenat saz, terme que en turc significa "instrument" en general) comprèn un grup d’instruments de diferents grandàries i processos de construcció.

El seu origen es pensa que es troba en el kopuz de l'Àsia central, on aquesta família d'instruments és particularment present (veure també tzuràs o tanbur).

És un llaüt de coll llarg amb dues cordes dobles i una triple, totes de metall. Es toca amb un plectre de plàstic i també amb els dits El coll del bağlama està delimitat per trasts mòbils de niló, que permeten obtindre tots els intervals del sistema musical turc. D'aquestos trasts nugats pren el seu nom el bağlama (bağlamak significa "fer un nus"). El cos pot estar construït d'una sola peça de fusta cavada com el del kopuz (aquest és el mètode més antic i tradicional) o feta a llistes.

Els següents instruments, de menut a gran, comprenen la família del bağlama:

el cura, el cura de coll larg, el çogür, el tambura, el divan saz  i el bas saz. L’instrument presenta diferents afinacions depenent de la regió i el repertori a interpretar.

Dins la moderna Turquia, el  bağlama és l'instrument favorit dels asiks, els bards alevi.

Els alevi són xiïtes, a diferència de la majoria dels turcs que són sunnites. Però ells observen un xiisme molt particular: beuen alcohol a les cerimònies religioses, no segueixen el Ramadà, no van a les mesquites i les seues dones no porten vel. El baglama es fa sonar en els rituals, sovint pel dede  o mestre espiritual. Les primeres notícies que tenim de l'instrument daten del segle VIII.

El bağlama té connotacions d'instrument subversiu, recordant als trobadors en revolta contra el poder central otomà i que utilitzaven l'instrument.

SAZ (BAĞLAMA)

Constructor / Procedencia :

Estambul / Turquía - 1999/2002/2004/2005

La família del bağlama (igualmente llamado saz, término que en turco significa "instrumento" en general) comprende un grupo de instrumentos de diferentes tamaños y procesos de construcción.

 Su origen se piensa que se encuentra en el kopuz de Asia central, donde esta família de instrumentos está particularmente presente (ver también tzurás o tanbur).

 Es un laúd de cuello largo con dos cuerdas dobles y una triple, todas de metal. se toca con un plectro de plástico y también con los dedos El cuello del bağlama está delimitado por trastes móviles de nylon, que permiten obtener todos los intervalos del sistema musical turco. De estos trastes anudados toma  su nombre el bağlama (bağlamak significa "hacer un nudo"). El cuerpo puede estar construido de una sola pieza de madera esculpida como el del kopuz (este es el método más antiguo y tradicional) o hecha a duelas.

Los siguientes instrumentos, de menor a mayor, comprenden la família del bağlama:

el cura, el cura de cuello largo, el çogür, el tambura, el divan saz  y el bas saz. El instrumento presenta diferentes afinaciones dependiendo de la región y el repertorio a interpretar.

Dentro de la moderna Turquía, el  bağlama es el instrumento favorito de los asiks, los bardos alevi.

Los alevi son chiítas, a diferencia de la mayoría de los turcos que son sunnitas. Pero ellos observan un chiismo muy particular: beben alcohol en las ceremonias religiosas, no siguen el Ramadán, no van a las mezquitas y sus mujeres no llevan velo. El bağlama se  utiliza en los rituales, a menudo tocado por el dede  o maestro espiritual. Las primeras notícias que tenemos del instrumento datan del siglo VIII.

El bağlama tiene connotaciones de instrumento subversivo, recordando a los trovadores en revuelta contra el poder central otomano y que hacían uso de él.

SAZ (BAĞLAMA)