EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


VIOLA DE RODA


 


VIOLA DE RODA

Constructor / Procedència:

Sedo Garcia (Vilert - Girona - 1998 - 2002)

 

Aquest instrument, que en l'actualitat gaudeix d'un nou renaixement, va aparèixer a l'Occident europeu cap al segle IX amb el nom d'organistrum -instrument que per la seua grandària havia de ser tocat entre dos músics, un per a la roda i l'altre per al teclat-. Poc a poc les seues dimensions varen anar minvant i s'anà fixant el nom de sinfonia (del qual deriven altres denominacions com ara xifonia, zanfona...).

Tot i que a l'Edat Mitjana la viola de roda era utilitzada per a la interpretació de música culta, a partir del segle XVI es va deixar en mans de captaires i joglars, que la convertiren en un instrument privilegiat de la música popular.

Més tard va conèixer un renaixement aristocràtic a França en el segle XVIII participant en els "concerts espirituals" acompanyada per l'orquestra, i actualment la trobem en músiques tradicionals a França (vielle à roue), Alemanya (drehleier), Anglaterra (hurdy-gurdy), Europa Central (forgolant hongaresa, ninera de Bohèmia i Moràvia), Itàlia (ghironda), i a l'Europa Oriental (lira belorrusa i relia ucraniana).

Aquest  instrument és sense cap dubte, el cordòfon més antic de maneta i teclat: la caixa de la viola de roda pren forma de llaüt, trapezi, o també de guitarra.

La tapa presenta una obertura transversal per al pas d'una roda de fusta, fregada amb colofònia, que es mou mitjançant una maneta posada a la base del cos de l'instrument. 

El mànec, separat de la caixa, és travessat per dues, tres o quatre cordes melòdiques que es recolzen en un pont central, i d'altres dos tipus que són els bordons (cordes més gruixudes encarregades de les notes pedals greus) i les trompetes (conjunt de cordes que descansen sobre un pont que està solt, i que al girar fort la roda, produeix un brunzit que s'aprofita per marcar ritmes, veure també trompa marina).

Tots tres grups de cordes són fregats alhora per la roda i la llargària de les cordes melòdiques és modificada per l'acció d'un teclat.

Alguns models s'electrifiquen amb pastilles o micròfons de contacte convertint aquest instrument en una eina amb possibilitats diferents a les de la viola de roda acústica convencional. En els videos de sota podeu escoltar alguns exemples del resultat.

ZANFONA

Constructor / Procedència:

Sedo Garcia (Vilert - Girona - 1998 - 2002)

 

Este instrumento, que el la actualitdad goza de un nuevo renacimiento, apareció en el Occidente europeo hacia el siglo IX con el nombre de organistrum -instrumento que por su gran tamaño tenía que ser tocado entre dos músicos, uno para la rueda y el otro para el teclado-. Poco a poco sus dimensiones se fueron reduciendo y se fue fijando el nombre de sinfonía (del cual derivan otras denominaciones como chifonía, zanfona...).

Aunque en la Edad Media la zanfona era utilizada para la interpretación de música culta, a partir del siglo XVI se dejó en manos de mendigos y juglares, que la convirtieron en un instrumento privilegiado de la música popular.

Más tarde conoció un renacimiento aristocrático en Francia en el siglo XVIII participando en los "conciertos espirituales" acompañada por la orquesta, y actualmente la encontramos en músicas folclóricas en Francia (vielle à roue), Alemania (drehleier), Inglaterra (hurdy-gurdy), Europa Central (forgolant húngara, ninera de Bohemia y Moravia), Italia (ghironda), y en la Europa Oriental (lira belorrusa y relia ucraniana).

Este  instrumento es sin ninguna duda, el cordófono más antiguo de manivela y teclado: la caja de la zanfona toma forma de laúd, trapecio, o también de guitarra.

La tapa presenta una obertura transversal para el paso de una rueda de madera, untada con resina, que se mueve mediante una manivela colocada en la base del cuerpo del instrumento. 

El mástil, despegado de la caja, es atravesado por dos, tres o cuatro cuerdas melódicas que se apoyan en un puente central, y otros dos tipos que son los bordones (cuerdas más gruesas encargadas de las notas pedales graves) y las trompetas (conjunto de cuerdas que descansan sobre un puente que está suelto, y que al girar fuerte la rueda, produce un zumbido que se aprovecha para marcar ritmos, ver también trompa marina).

Los tres grupos de cuerdas son frotados simultáneamente por la rueda y la longitud de las cuerdas melódicas es modificada por la acción de un teclado.

Algunos modelos se electrifican con pastillas o micrófonos de contacto convirtiendo este instrumento en una herramienta con posibilidades diferentes a las de la zanfona acústica convencional. En los videos de abajo podeís esccuchar algunos ejemplos del resultado.

HURDY-GURDY


Vídeo


 Abracadabra (Gandia, 2014) Efrén López (Lisboa, 2013)

 Efrén i Iván X (Massanassa, 2013)

Efrén López (Barcelona, 2013)
Bourrés de la Carrasca Horus deliciarum My safe town  Bona dona

 

Efrén López (València, 2013) Evo (Manresa, 2012) Mavra Froudia (Múrcia, 2012)

Evo i Cor L'Almodí (Lleó, 2011)

Reis glorios

Saltarello

Hortus deliciarum

Congaudeant catholici

 

Evo (Lugo, 2010) Evo (Terol, 2009) Taller música medieval (Pilio, 2008) L'Ham de Foc (Barcelona, 2005)

Trotto

Saltarello

Istampitta Ghaetta

Somniava


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL