EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


RABAB


 


RABAB

Constructor / Procedència :

Afganistan (data desconeguda)

Zarif Nabi (Afganistan / ???)

Mohammed Ysuf Kadri (Kabul / Afganistan-2004)

 

El rabab és l'instrument nacional afganès, i és relacionat principalment amb l'ètnia Pashtu.

Degut a la tradició totalment oral de la música afganesa, no es tenen dades escrites sobre l'antiguitat de l'instrument, sols se sap que és l'avantpassat del sarod (instrument creat a l'Índia a partir del rubab cap a l'any 1860).

El rabab (també es pot trobar escrit com a rabab, rebab, rubab o robab) està composat de dues peces de fusta de morera o noguera, una comprenent tot el cos, el coll i el claviller i està esculpida, i l'altra que fa de diapasó. Sovint aquestes peces de fusta venen decorades amb incrustacions de nacre, banús i llautó.

Tot l'instrument actua com a caixa de ressonància i està tapat amb una pell d'anyell.

El pont es fabrica habitualment de banya i ocasionalment d'os (vore imatge sota).

Compta amb quatre grups de cordes amb diferents funcions:

• Tres cordes principals, de budell o niló afinades a quartes amb les que es toquen les melodies.

• De dos a tres bordons metàl·lics de bronze i acer afinats a la tònica i cinquena respectivament del mode interpretat. En alguns models es pot percebre la influència de la música índia en el so d'aquests bordons, als que ocasionalment se'ls aplica un pont jawari (veure tanpura) que fa mantindre durant més temps el so d'aquestes cordes i els dóna un brunzit molt característic (sentiu exemples 1 i 2).

• Una corda rítmica d'acer (chikari) a la manera d'altres instruments com el tar de l'Azerbaijan o el sitar i sarod indis. La corda chickari juga un paper molt important en la música de rabab. L'art de sonar aquest instrument es basa en gran mesura en el domini d'una ampla varietat de patrons rítmics, la major part dels quals s'interpreten combinant la melodia d'una peça determinada amb colps amb aquesta corda (sentiu l'exemple 1).

• De dotze a quinze cordes simpàtiques també metàl·liques (d'acer i bronze) que s'afinen segons el mode a interpretar i no es toquen directament, si no que ressonen per simpatia al sonar la mateixa nota en les cordes melòdiques. Aquestes cordes donen una profunditat molt característica al so del rabab (vore també sarod).

Tradicionalment, el diapasó té solament quatre trasts mòbils de budell (cinc a Herat i la franja fronterera amb l'Iran).

Es fa sonar amb un plectre de fusta de morera i s'utilitza sobre tot a l'Afganistan en música urbana tant popular com culta (aquesta última interpretada segons el sistema modal indi, la raga). També es pot trobar amb xicotetes diferències de disseny i afinació a zones del sud-est de  l'Iran, Pakistan (zona del Baluchistan), Kashmir i Índia (Punjab).

RABAB

Constructor / Procedencia :

Afganistán (fecha desconocida)

Zarif Nabi (Afganistán / ???)

Mohammed Ysuf Kadri (Kabul / Afganistán-2004)

 

El rabab es el instrumento nacional afgano, relacionado principalmente con la etnia Pashtu.

Debido a la tradición totalmente oral de la música afgana, no se tienen datos escritos sobre la antigüedad del instrumento, solo se sabe que es el antepasado del sarod (instrumento creado en la India a partir del rubab hacia el año 1860).

El rabab (también se puede encontrar escrito como rabab, rebab, rubab o robab) está compuesto por dos piezas de madera de morera, una comprende todo el cuerpo, el cuello y el clavijero y está esculpida, y la otra que hace de diapasón. A menudo estas piezas de madera aparecen decoradas con incrustaciones de nácar, ébano y latón.

Todo el instrumento actúa como caja de resonancia y está tapado con una piel de cordero.

El puente se fabrica habitualmente de cuerno y ocasionalmente de hueso (ver imagen abajo).

Cuenta con cuatro grupos de cuerdas con diferentes funciones:

• Tres cuerdas principales, de tripa o nylon afinadas a cuartas con las que se tocan las melodías.

• De dos a tres bordones metálicos de bronce y acero afinados a la tónica y quinta respectivamente del modo interpretado. En algunos modelos se puede percibir la influencia de la música india en el sonido de estos bordones, a los que ocasionalmente se les aplica un puente jawari (ver tanpura) que hace que se mantenga durante más tiempo el sonido de estas cuerdas y les da un zumbido muy característico (escuchad ejemplos 1 y 2).

• Una cuerda rítmica (chikari) de acero a la manera de otros instrumentos como el tar de Azerbaiján o el sitar indio. La cuerda  chikari juega un papel muy importante en la música de rabab. El arte de tocar este instrumento se basa en gran medida en el dominio de una amplia variedad de patrones rítmicos, la mayor parte de los cuales se interpretan combinando la melodía de una pieza determinada con golpes en esta cuerda (escuchad el ejemplo 1).

• De doce a quince cuerdas simpáticas también metálicas (de acero y bronce) que se afinan según el modo a interpretar y no se tocan directamente, si no que resuenan por simpatía al sonar la misma nota en las cuerdas metálicas. Estas cuerdas dan una profundidad muy característica al sonido del rabab (ver también sarod).

Tradicionalmente, el diapasón tiene solamente cuatro trastes móviles de tripa (cinco en Herat y la franja fronteriza con Irán).

Se toca con un plectro de madera de morera y se utiliza sobre todo en Afganistán en música urbana tanto popular como culta (esta última interpretada según el sistema modal indio, la raga). También se puede encontrar con pequeñas diferencias de diseño y afinación en zonas del sudeste de Irán, Pakistán (zona del Baluchistán), Kashmir e India (Punjab).

 RABAB


 

Parts del rabab

(de l'article de John Baily "the Afghan rubab as the embodiment of modal thinking in Afghanistan")

Pont del rabab

(de l'article de John Baily "Motor planning in musical performance")


Vídeo


 

Concert de rabab (Madrid, 2013) Concert de rabab (Madrid, 2013) Concert de rabab (Còrdova, 2013) Efrén López (Real de Montroi, 2012)
Dansa logari Ghazal/Tilang Sheikh Ahmad-e Jam Chandrakauns ektal

 

Mavra Froudia (Múrcia, 2012) Mavra Froudia (Paris, 2012)

Daud Khan (Manises, 2012)

Efrén López (Alcàsser, 2011)

Evo i Cor L'Almodí (Lleó, 2011)

A. A. A. A. A. A. A. A. A. A. A. A. A. A.

Yaman

Entrevista per Toni Polo

 CSM Nº 192, Muitas vegadas

 

Evo (Lugo, 2010)

Evo (Terol, 2009)

La Banda del Pepo (Gandia, 2009)

Sabir (València, 2007) L'Ham de Foc (Barcelona, 2005)
A. A. A. A. A. A. A.

Lanquan li jorn

Improvisació amb rabab

Erghen diado

Encara


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL