EFRÉN LÓPEZ
Pàgina Web Oficial
INSTRUMENTS
LANGELEIK

|
Constructor / Procedència: Oddrun Hegge segons un model d'Olav Viken (Fagernes / Noruega - 1999)
El langeleik és un instrumenta tradicional
noruec de la família de les cítares.
(veure també
swarmandal/tanpura).
La melodia és produïda en una de les cordes,
pressionant amb la mà esquerra sobre els trasts d'un diapasó. La mà
dreta fa sonar tot el conjunt de cordes amb un plectre de banya de vaca.
A banda de la corda melòdica, l'instrument té altres huit cordes
afinades en un acord de La major.
El langeleik, que està relacionat amb
altres instruments europeus com ara l'épinette des Vosgues
francesa, el langspill islandès o el sitter hongarès, arribà a Noruega entre els segles
XV i XVI. La imatge més antiga que es conserva a Escandinàvia de l'instrument és un
fresc de 1560 a l'església de Rynkeby a l'illa de Fyn (Dinamarca), que
mostra un grup d'àngels sonant diversos instruments, un dels quals té a
les mans un langeleik. És esmentat per primera volta a Noruega en
una font escrita en 1622. En aquell temps sembla haver segut un
instrument molt comú entre la població rural.
Al menys quatre instruments del s. XVII i
vint-i-dos del XVIII han segut conservats. Durant aquests segles el langeleik
fou utilitzat en tota Noruega, però des de mitjans del s. XVIII fou
gradualment substituït pel hardingfele (mena de violí amb cordes
simpàtiques tradicional noruec). A finals del s. XIX havia desaparegut
pràcticament excepte a la vall de Valdres. Quan un renovat i
profund interès per les tradicions locals i la música tradicional
aparegué entre les noves generacions dels 1960's i 1970's, fou encara
possible trobar sonadors de langeleik a la vall de Valdres amb
tot el seu coneixement encara viu. El remarcable renaixement del langeleik
en els temps recents està fonamentat en una línia ininterrompuda de
continuitat des d'al menys el s. XVI.
Des del s. XVIII, ha segut l'instrument preferit en
esdeveniments socials i balls, i dins el cercle familiar en la vida del
dia a dia, sobre tot per mares i àvies, tot i que també es feia servir
per a denses noruegues com ara els springar , gangar
o bonde , i els halling , a més de danses més recents (waltz
, reinlender , polka i mazurka ).
Tot i això, la major part del repertori del langeleik
consisteix en lattar , "melodies". Aquestes s'interpreten
solament per a escoltar i evocar certes sensacions connectades amb la
bellesa de la natura o amb històries dramàtiques, sovint incloent-ne
elements sobrenaturals i mitològics. Un gran nombre de lattar
són nomenats "lattar de campana", i consisteixen en
melodies que imiten el so de les campanes de les esglésies.
Una altra curiosa forma de sonar el
langeleik ens mostra el tarannà familiar i quotidià del seu
repertori. Es tracta d'un joc consistent en fer sonar l'instrument
amb un fil nugat a la mà dreta, que al mateix temps està lligat a una
titella suspesa d'una corda. Al ser aquesta mà la que sosté el plectre,
la titella sembla dansar al ritme de la música, i serveix així per entretindre els més menuts de la casa (veure foto baix). |
Constructor / Procedencia: Oddrun Hegge segun un modelo de Olav Viken (Fagernes / Noruega - 1999)
El langeleik es un instrumento tradicional noruego
de la familia de las cítaras.
(ver también
swarmandal/tanpura).
La melodía es producida en una de las cuerdas, presionando
con la mano izquierda sobre los trastes de un diapasón. La mano
derecha hace sonar todo el conjunto de cuerdas con un plectro de cuerno
de vaca. A parte de la cuerda melódica, el instrumento tiene otras ocho cuerdas
afinadas en un acorde de La mayor.
El langeleik, que está relacionado con
otros instrumentos europeos como la épinette des Vosgues francesa,
el langspill islandés o el sitter húngaro, llegó a Noruega entre los siglos XV y XVI.
La imagen más antigua que se conserva en Escandinavia del instrumento es un fresco de
1560 en la iglesia de Rynkeby en la isla de Fyn (Dinamarca), que muestra
un grupo de ángeles tocando varios instrumentos, uno de los cuales tiene
en las manos un langeleik. Es mencionado por primera vez en
Noruega en una fuente escrita en 1622. En aquel tiempo parece haber sido
un instrumento muy común entre la población rural.
Al menos cuatro instrumentos del s. XVII y
veintidos del XVIII han sido conservados. Durante estos siglos el langeleik
fue utilizado en toda Noruega, pero desde mediados del s. XVIII fue
gradualmente sustituido por el hardingfele (especie de violín con
cuerdas simpáticas tradicional noruego). A finales del s. XIX había
desaparecido prácticamente excepto en el valle de Valdres. Cuando
un renovado y profundo interés por las tradiciones locales y la música
tradicional apareció entre las nuevas generaciones de los 1960's y
1970's, fue todavía posible encontrar intérpretes de langeleik en
el valle de Valdres con todo su saber aún vivo. El remarcable
renacimiento del langeleik en los tiempos recientes está
fundamentado en una línea ininterrumpida de continuidad desde al menos
el s. XVI.
Desde el s. XVIII, ha sido el instrumento preferido
en acontecimientos sociales y bailes, y dentro del círculo familiar en
la vida diaria, sobre todo por madres y abuelas, aunque también se usaba
para danzas noruegas como los springar , gangar o
bonde , y los halling , además de danzas más recientes (waltz
, reinlender , polka y mazurka
).
Aún así, la mayor parte del repertorio del langeleik
consiste en lattar , "melodías". Estas se interpretan solamente
para escuchar y evocar ciertas sensaciones conectadas con la belleza de
la naturaleza o con historias dramáticas, a menudo incluyendo elementos
sobrenaturales y mitológicos. Un gran número de lattar son
llamades "lattar de campana", y consisten en melodías que
imitan el sonido de las campanas de las iglesias.
Otra curiosa forma de hacer sonar el
langeleik nos muestra el carácter familiar y cotidiano de su
repertorio. Se trata de un juego consistente en tocar el instrumento
con un hilo anudado en la mano derecha, que al mismo tiempo está atado a
un títere suspendido de una cuerda. Al ser esta mano la que sostiene el
plectro, el títere parece danzar al ritmo de la música, y sirve así para
entretener a los más pequeños de la casa (ver foto abajo). |
|