EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


HERATI DUTAR



HERATI DUTAR

Constructor / Procedència:

Mazdak Ferydooni (Creta / Grècia - 2014)

 

El herati dutar (o dutar de Herat, a l'oest d'Afganistan) és un llaüt de mànec llarg fabricat amb fusta de morera buidada, sent l'instrument més característic d'aquesta important ciutat afganesa. El seu nom (que significa "dues cordes" en farsí) també es pot trobar transliterat a caràcters llatins com a dotar.

L'antic dutar (que es continua tocant a algunes zones del país) compta només amb un parell de cordes de budell, i trasts mòbils adaptats al sistema persa de microtons, amb les notes koron (vore setar iranià). En els anys 1950, però, es va desenvolupar una nova versió d'aquest instrument, amb tres cordes metàl·liques, també amb trasts mòbils, tot i que en aquest cas adaptats al sistema de 12 notes per octava, que s'imposava progressivament en l'època.

Aquestes modificacions van acostar el so del dutar al del tanbur pashtú popularitzat a tot el país per Radio Kabul.

La versió del dutar que s'utilitza hui en dia és un invent de Mohammad Karim Herawi, un músic que treballava a l'orquestra de Radio Afghanistan durant els anys 1960. La diferència amb respecte als anteriors models és que n'inclou una de les característiques més significatives de l'anomenat "llaüt nacional afganès", el rabab de l'ètnia pashtú: un grup de 9 cordes simpàtiques que es polsen directament només de manera ocasional, i sonen principalment per simpatia quan es toca l'única corda principal. A banda, també com en el cas del rabab —i els d'altres llaüts de la família com l'esmentat anteriorment tanbur afganés o el sarod indi— compta amb una corda rítmica chickari i altres tres cordes de bordó, fetes d'acer i/o bronze.

Es toca amb el mateix plectre que el sitar indi i el tanbur afganés, fet de fil d'aram i que es fixa fortament al dit índex de la mà dreta. Els virtuosos de dutar més reeixits van ser Aziz Herawi i Gada Mohammed.

HERATI DUTAR

Constructor / Procedencia:

Mazdak Ferydooni (Creta / Grecia - 2014)

 

El herati dutar (o dutar de Herat, en el oeste de Afganistán) es un laúd de mástil largo fabricado con madera de morera vaciada, siendo el instrumento más característico de esta importante ciudad afgana. Sunombre (que significa "dos cuerdas" en farsí) también se puede encontrar transliterado a carácteres latinos como dotar.

El antiguo dutar (que se continúa tocando en algunas zonas del país) cuenta sólo con un par de cuerdas de tripa, y trastes móviles adaptados al sistema persa de microtonos, con las notas koron (ver setar iraní). No obstante, en los años 1950 se desarrolló una nueva versión de este instrumento, con tres cuerdas metálicas, también con trastes móviles, aunque en este caso adaptados al sistema de 12 notas per octava, que se imponía progresivamente en la época. Estas modificaciones acercaron el sonido del dutar al del tanbur pashtú popularizado en todo el país por Radio Kabul.

La versión del dutar que se utiliza hoy en día es un invento de Mohammad Karim Herawi, un músico que trabajava en la orquesta de Radio Afghanistan durante la década de los 1960. La diferencia con respecto a los anteriores modelos es que incluye una de las características más significativas del llamado "laúd nacional afgano", el rabab de la etnia pashtú: un grupo de 9 cuerdas simpáticas que se pulsan directamente sólo de manera ocasional, y suenan principalmente por simpatía cuando se toca la única cuerda principal. Además, también como en el caso del rabab —y los de otros laúdes de la familia como el mencionado anteriormente tanbur afgano o el sarod indio— cuenta con una cuerda rítmica chickari y otras tres cuerdas de bordón, hechas de acero y/o bronce.

Se toca con el mismo plectro que el sitar indio y el tanbur afgano, hecho de alambre y que se fija fuertemente en el dedo índice de la mano derecha. Los virtuosos de dutar més sobresalientes fueron Aziz Herawi y Gada Mohammed.

HERATI DUTAR


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL