EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


CÍTOLA


 


CÍTOLA

Constructor / Procedència:

Asier de Benito Guío (València, 2009)

 

Disseny d'Asier de Benito i Efrén a partir de diverses imatges que apareixen a les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X el Savi (segona meitat del s. XIII, veure imatges baix).

Fou l'instrument dels joglars gallecs, i va ser relacionat amb els rodamóns i la música de tall més popular.

Les seues característiques principals són:

Claviller corbat amb cinc clavilles laterals. Generalment aquest claviller s'ornamentava amb la talla del cap d'algun animal (en aquest cas es tracta del cap de Volta, la gossa llebrera d'Efrén)

Mànec de llargària mitjana amb trasts de budell -de 5 a 9-, el diapasó se sol superposar a la tapa.

Cordes simples lligades a l'extrem inferior, que acaba més o menys en punta. Es fan sonar amb plectre.

Roseta central i ocasionalment punts distribuïts per la tapa.

El fons i la tapa no són paral·lels, si no que formen un angle agut, més tancat cap a l'extrem inferior i que s'obre cap al claviller. El mànec en molts casos és tan ample que se li sol obrir un forat per tal de passar el polze i subjectar així l'instrument..

Claviller, mànec i fons estan tallats d'una mateixa peça de fusta, de cirerer espanyol en aquest cas. La tapa podia estar fabricada amb pell o, més habitualment, amb fusta.

A banda de les nombroses imatges de cítoles que podem trobar a diferents manuscrits, són també abundants les representacions d'aquests instruments a portades d'esglésies i altres monuments esculpides en pedra.

Vore també cítola baixa.

CÍTOLA

Constructor / Procedencia:

Asier de Benito Guío (Valencia, 2009)

 

Diseño de Asier de Benito y Efrén a partir de varias imágenes que aparecen en las Cantigas de Santa María de Alfonso X el Sabio (segunda mitad del s. XIII, ver imágenes debajo).

Era el instrumento de los juglares gallegos, y fue relacionado con los trotamundos y la música de corte más popular.

Sus características principales son:

Clavijero curvado con cinco clavijas laterales. Generalmente este clavijero se ornamentaba con la talla de la cabeza de algún animal (en este caso se trata de la cabeza de Volta, la perra galga de Efrén).

Mástil de mediana longitud con trastes de tripa -de 5 a 9-, el diapasón se suele superponer a la tapa.

Cuerdas simples atadas en el extremo inferior, que acaba mas o menos en punta. Se tocan con plectro.

Roseta central y ocasionalmente puntos distribuidos por la tapa.

El fondo y la tapa no son paralelos, sino que forman un ángulo agudo, más cerrado hacia el extremo inferior y que se abre hacia el clavijero. El mástil en muchos casos es tan ancho que se le suele abrir un agujero para poder pasar el pulgar y sujetar así el instrumento.

Clavijero, mástil y fondo están tallados de una misma pieza de madera, de cerezo español en este caso. La tapa podía estar fabricada de piel o, más habitualmente, de madera.

Aparte de las numerosas imágenes de cítolas que podemos hallar en diferentes manuscritos, son también abundantes las representaciones de estos instrumentos en portadas de iglesias y otros monumentos esculpidas en piedra.

Ver también cítola baja.

CITOLE


 

       

Imatges de les Cantigues de Santa Maria on apareixen els instruments en els quals està basada aquesta cítola

Imágenes de las Cantigas de Santa María donde aparecen los instrumentos en los que está basada esta cítola


Vídeo


Evo (Manresa, 2012)

 Via Artis Konsort (Santiago, 2011)

 Via Artis Konsort (Santiago, 2011)

Isabella

Missus Gabriel/Gaude Maria

Sang til Jomfru Maria

 

Evo i Cor L'Almodí (Lleó, 2011)

Oni Wytars (Köln, 2009)

Evo (Terol, 2009)

Mia yrmana fremosa

Saltarello

Isabella


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL