EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial


INSTRUMENTS


ARPA GÒTICA



ARPA GÒTICA

Constructor / Procedència:

Marcelo Morillo (El Bolsón / Argentina - 2008)

 

De tots els instruments medievals potser l'arpa és el més omnipresent. És certament un dels símbols més reconeixibles del període. Els seus orígens i primer desenvolupament dins la cultura europea són encara un misteri, però està comprovada la seua existència entre nosaltres al menys des del s. VIII.

A partir del s. XII l'arpa europea és invariablement de la varietat anomenada "arpa de marc" -és a dir, la composada de tres elements: cos, pont i columna.

El cos és una allargada cavitat ressonant que es recolza entre les cames i el pit del músic. Concretament, en el cas d'aquest instrument aquesta part està esculpida en una peça de fusta tallada transversalment, buidada i tornada a encolar. Uns orificis en la seua part superior serveixen per a passar les cordes i tensar-les.

La columna actua com a un braç entre l'extrem del pont i la caixa de ressonància. Aquesta peça, que en les primeres imatges d'arpes trobades a Europa era recta, començà a fabricar-se amb una lleugera corba en el s. XI, tret que la caracteritza fins als nostres dies.

El pont està lleugerament combat en el sentit del tir de les cordes, mentre que la columna es corba en sentit contrari, cap a fora de l'instrument. Aquest pont conté les 19 clavilles de fusta per a l'afinació de les cordes, fetes originalment amb budell o metall i que actualment es fabriquen també amb niló i altres fibres sintètiques més resistents als canvis d'oratge.

Aquest és un instrument diatònic i manca de les claus per alterar l'afinació amb que compten els models més moderns.

Hi ha una gran varietat en l'ornamentació. Sovint es decora l'extrem exterior del pont amb figures zoomòrfiques; de vegades la boca d'un monstre que adorna l'instrument sembla engolir la part del pont o la columna.

Existeixen tres instruments del s. XV que han sobreviscut fins als nostres dies a Eisenach, Leipzig i Nuremberg. L'arpa gòtica de la foto és còpia d'aquesta última. A banda, els luthiers i músics que ens dediquem a la reconstrucció d'aquestos instruments antics comptem també amb nombrosos testimonis d'artistes de l'època a través dels seus quadres i escultures (veieu a sota el detall del Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch, una de les imatges medievals d'arpes més famoses).

Tanmateix, diverses il·lustracions d'arpes figuren a tractats musicals medievals i del Renaixement com ara el Dodecachordon de Glareanaus (1.547) o el Syntagma Musicum II de Praetorius (1.619).

ARPA GÓTICA

Constructor / Procedencia:

Marcelo Morillo (El Bolsón / Argentina - 2008)

 

De todos los instrumentos medievales quizás el arpa sea el más omnipresente. Se trata ciertamente de uno de los símbolos más reconocibles del periodo. Sus orígenes y primera evolución en la cultura europea son todavía un misterio, pero está comprobada su existencia entre nosotros al menos desde el s. VIII. 

A partir s. XII el arpa europea es invariablemente  de la variedad llamada "arpa de marco" -es decir, la compuesta de tres elementos: cuerpo, puente y columna.

El cuerpo es una alargada cavidad resonante que se apoya entre las piernas y el pecho del músico. Concretamente, en el caso de este instrumento dicha parte está esculpida en una pieza de madera cortada transversalmente, vaciada y vuelta a encolar. Unos orificios en su parte superior sirven para pasar las cuerdas y tensarlas.

La columna actúa como un brazo entre el extremo del puente y la caja de resonancia. Esta pieza, que en las primeras imágenes de arpas encontradas en Europa era recta, comenzó a fabricarse con una ligera curva en s. XI, rasgo que la caracteriza hasta nuestros días.

El puente está ligeramente combado en el sentido del tiro de las cuerdas, mientras que la columna se curva en el sentido contrario, hacia fuera del instrumento.  Este puente contiene las 19 clavijas de madera para la afinación de las cuerdas, hechas originalmente de tripa o metal y que actualmente se fabrican también con nylon y otras fibras sintéticas más resistentes a los cambios del clima.

Este es un instrumento diatónico y carece de las llaves para alterar la afinación con las que cuentan los modelos más modernos.

Existe una amplísima variedad en la ornamentación. A menudo se decora el extremo exterior del puente con figuras zoomórficas; a veces la boca de un monstruo que adorna el instrumento parece tragar la parte del puente o la columna.

Existen tres instrumentos del s. XV que han sobrevivido hasta nuestros días en Eisenach, Leipzig y Nuremberg. El arpa gótica de la foto es copia de esta última. A parte, los luthiers y músicos que nos dedicamos a la reconstrucción de estos instrumentos antiguos contamos también con numerosos testimonios de artistas de la época a través de sus cuadros y esculturas. (ver abajo el detalle del Jardín de las Delicias de Hieronymus Bosch, una de las imágenes medievales de arpas más famosas).

Además, diversas ilustraciones de arpas figuran en tratados musicales medievales y del Renacimiento como el Dodecachordon de Glareanaus (1.547) o el Syntagma Musicum II de Praetorius (1.619).

GOTHIC HARP


 

En la part de l'infern del Jardí de les Delícies de Hieronymus Bosch apareix

un arpa gòtica junt a altres instruments medievals: llaüt, viola de roda,

bombarda i flauta de bec. La que pitjor sort va tindre va ser la flauta...

 

En la parte del infierno del Jardín de las Delicias de Hieronymus Bosch aparece

un arpa gótica junto a otros instrumentos medievales: laúd, zanfona,

bombarda y flauta de pico. La que peor suerte corrió fue la flauta...


Vídeo


Evo (Dilbeek, 2014)

Evo (Lokeren, 2014)

Evo i Cor L'Almodí (Lleó, 2011)

Alm (Vinaròs, 2009) Evo (Terol, 2009)
Pour longe attente de merci Domna, por vos ay chausida

CSM Nº 295, Que por al non

Hanter dro

Pour longue attente


TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL