EFRÉN LÓPEZ

Pàgina Web Oficial

Noticies     Present     Futur     Passat     Biografia     Discografia     Imatges     Àudio     Partitures     Vídeo     Premsa     Ràdio     Instruments     Documents     Enllaços     Contacte

 


BIOGRAFIA


 

Vaig vindre al món com a Efrén José Miguel López Sanz a la tendra edat de 0 anys el dia 9 de juliol del 1.972 a la ciutat de València, fruit de la feliç, miraculosa i xarnega trobada d'un guaixat òvul valencià i un desficiós espermatozou andalús. A causa de les meues dimensions (5 kg. i 800 grams), vaig ser batejat de manera extraoficial per les infermeres de l'hospital amb el malnom "Urtain", famós boxejador basc dels '70.

Com a estudiant vaig ser un autèntic desastre i de fet, vora 40 anys després de la meua arribada al planeta, encara no tinc cap títol oficial, ni tant sols el Graduat Escolar. Unes desavinences amb la professora de gimnàstica van ser les culpables. La meua mala relació amb el poder no havia fet més que començar...

Encara que no he trepitjat mai un conservatori ni rés que s'hi semble, musicalment, però, em va afanyar una mica més.

 

El meu interès per la música l'acompanya des que tinc ús de raó, i encara puc recordar cada arranjament dels temes dels artistes que sonaven pel barri obrer on vaig créixer: Camilo Sesto, El Fary, Boney M, Los Pecos, Obús... els quals jo anava processant amb la manca de qualsevol criteri o prejudici característica de la infantesa.

El primer instrument que passà per les meues mans va ser la trompeta a la banda de la falla Trinquet, la falla del meu barri. Amb 9 anyets, vaig arribar a ser Cap de Cornetes, honorable títol en teoria però que perdria gran part del seu valor si es pogués fer una ullada a la colla de "talents" que envoltaven el xicotet "Xu" (el meu malnom en la infantesa) i per sobre dels quals no era un gran mèrit sobreeixir. N'hi havia prou amb aprendre unes quantes melodies que ens ensenyaven amb un rudimentari però eficaç sistema de cançonetes amb la finalitat que entraren en els atrofiats cervells de preadolescent d'un servidor i els meus amiguets. Els títols d'aquestes melodies reflecteixen i ajuden a comprendre l'alt grau d'elegància, misticisme i poesia que envoltava el món de la música fallera: "Putas, putas son las que están en la ventana, putas, putas son, las que están en el balcón", "Chato de la nariz, chato de la nariz, noooo, noooo, no tiene nariz", etc...  Durs començaments per a qui aspirava a combinar paraula i so, ritme i melodia d'una manera harmoniosa, a l'estil dels trobadors medievals.

 

El següent aparell sonor en arribar a les meues mans fou un teclat Casio PT-10 que els meus pares li van regalar per l'onzé aniversari. Amb aquest pianet però, no vaig començar encara a crear melodies pròpies, si no que em vaig limitar a emular els èxits del pop electrònic de l'època: Kraftwerk, Azul y Negro... Ací comença i finalitza la meua època tecno.

En una acampada a Xulilla l'any 1986 vaig agafar per primera volta la guitarra d'un amic i em va enamorar de l'instrument al aconseguir extraure-li, amb els consells d'un desconegut que per allà passava, les primeres notes del "Romance Anónimo" (més o menys es diu així, és eixa melodia que comença en el seté trast). Poc després el meu amic Martín em va regalar la seua guitarra, i de seguida la vaig batejar com a "La Cerda", aquest va ser el meu primer instrument de corda.

Degut a la insolvència econòmica pròpia d'aquestes edats, i després d'uns mesos d'ardoroses embestides a les sis cordes, més plenes de primària passió creadora que de meditada delicadesa interpretativa, les sis cordes van passar a ser cinc, després quatre, més tard tres i finalment dos i una. Quan la darrera també es va trencar, el xicotet Xu va fer ús del que potser siga el mateix enginy que anys més tard li serviria per endinsar-se en les tècniques de tants i tan estranys instruments. Així, vaig agafar l'espiral de la llibreta de l'assignatura de religió (la més odiada per mi, amb diferència, en aquell temps) i, estirassant-la, la vaig fer servir de corda en la guitarra amb uns resultats més que satisfactoris, fins que a la fi vaig aconseguir diners per comprar el primer joc de cordes treballant al bar de mon tio Zapata.

 

Intentant millorar la meua tècnica vaig fer investigacions entre els coneguts per tractar d'esbrinar quina era l'afinació correcta de la guitarra, amb la mala fortuna de topetar amb un borinot que em va informar erròniament. El resultat d'aquest malastruc incident va ser que vaig aprendre tots els acords i escales malament, no adonant-me de la meua errada fins dos anys més tard.

Ja decidit a aprendre amb algun mestre més qualificat, les meues recerques em conduïren al taller de rock de la Casa de la Cultura del poble que em va vore créixer, Manises, on vaig estudiar guitarra elèctrica amb Xavier Morant i José Godofredo, ambdós actius participants en aquell moment de l'escena rock valenciana amb grups com Cuixa o Ceremonia. Fruit de la meua aplicació vaig desenvolupar un estil encara obtús però molt punyent i vital que vaig posar en pràctica, no gaire convençut per l'ambient musical que em tocà viure, amb grups locals d'adolescents de punk i rock: Guillermito y Su Voraz Apetito, Karajillo Rock, La Iguana o John Hinckley's Band.

Eren experiències que compaginava amb treballs de supervivència com a ceramista, collidor de taronja, cambrer, venedor d'electrodomèstics, constructor de tambors, aparadorista, o conductor de Fenwich...

 L'any 93 entre en contacte amb el surrealisme musical que tant m'havia d'inspirar amb el grup Dislate Acre, on toque durant tres anys amb un estil guitar hero amb una guitarra Ibanez JEM 777 igualeta igualeta que la de Steve Vai de recent adquisició al costat de sopranos d'òpera, artistes plàstics, karatekes i músics tarats d'ànimes turmentades. Poc després entre a formar part de Los Garfios, grup valencià de rock amb la veu de l'ara actriu televisiva Cristina Perales i al mateix temps comence a treballar a l'estudi de Vicent Sabater com a tècnic i músic de sessió.

Aquesta va ser una època d'intens aprenentatge de tot allò que envolta la producció musical, des de l'enginyeria de so a la producció i els arranjaments. Paral·lelament, un creixent interès pels instruments de corda menys convencionals comença a fer-se present, i aprofite sengles viatges a Colòmbia i Puerto Rico per a fer-me amb instruments de doble corda autòctons en una gira en la qual sabria per primera i, benauradament, darrera vegada què significa ser una rock star acompanyant el grup Los Girasoules com a guitarra de reforç.

 

En aquells temps (al voltant del 1993) vaig formar la meua primera banda mig seriosa junt a la cantant Cándida Sanchis. La banda, Margaritas y Cerdos, tenia influències del rock dels '70 i de diferents músiques tradicionals. És l'època en la que inicie els meus estudis amb el sitar i la música del Nord de la Índia amb el bengalí resident a Elx Sazed Ul Alam. També en aquestes dates entre en el grup de Miquel Gil, el qual en aquell temps cantava rumbes en castellà, com a baixista i productor.

La calidesa dels instruments acústics que vaig adquirint (sitar, mandolina, buzuki grec, swarmandal, guitarres acústiques de 6 i 12 cordes...) va arraconant a poc a poc la passió per la guitarra elèctrica dels inicis, i així, encomanant-me i demanant perdó a Sant Jimi Page, vaig malvendre les meues últimes dues guitarres elèctriques uns anys després. Buscant amb qui compartir aquestes noves inquietuds musicals, topete amb músics de l'àmbit de la música valenciana d'arrel com ara Eduard Navarro i Dídac Palau, amb els quals forme el meu primer grup de repertori tradicional, La Banda de l'Agredolç, un power folk trio dedicat a la música per a dolçaina. Durant el mateix període, i fins a l'actualitat, vaig ser sol·licitat com a músic de sessió per a les més inversemblants feines, tocant així en discs de Manolo García, Chambao, Seguridad Social, Presuntos Implicados i la joia del meu "Currículum Negre", com l'he batejat: el famosíssim anunci televisiu de "Las Muñecas de Famosa".

 

El 1.998 comence una relació professional que durarà 10 anys amb la cantant Mara Aranda, a la que vaig conèixer durant la meua participació a l'únic disc dels algemesinencs Cendraires i passe a formar part de la banda més tard donant alguns concerts. Amb Mara funde L'Ham de Foc, amb qui editem 3 discs i voltem per tota Europa i Xina amb un èxit de públic i crítica completament inesperat i inusual en un grup que cantava en català i que només utilitzava instruments acústics.

Tanmateix, seguisc col·laborant estretament amb Miquel Gil en el nou gir que aquest dóna cap a la cançó en català i enregistre i produisc el seu primer disc "Orgànic"; poc després deixe la banda. També dóne alguns concerts amb una altre grup folk valencià, El Cau del Llop.

 

Paral·lelament a l'exitosa i intensa carrera de L'Ham de Foc, em consagra a la meua passió per l'aprenentatge i realitze reiterats viatges a Grècia i Turquia, principalment, tenint la sort de poder estudiar directament amb alguns dels meus músic favorits: Ross Daly, Mehmet Erenler, Erol Parlak, Yurdal Tokcan, Necati Çelik... i entrant en contacte amb molts altres dels quals no rep classes formals, però en compartisc escenari i experiències: Stelios Petrakis, Thymios Atzakas, Maria Thoidou, Antonis Frangadakis, Kyriakos Tapakis, Loukas Metaxas, Hristos Barbas, Nikos Tzannis, Ralf Eickmeier, Pantelis Pavlidis, Eleni Kallimopoulou, Sofia Lambropoulou...

 

De la mà del projecte L'Ham de Foc vaig tindre l'oportunitat de col·laborar amb músics com Elena Ledda, Luigi Cinque, Os Ganhoes, Ross Daly o Estampie, a festivals de tot l'Estat Espanyol, França, Alemanya, Grècia, Holanda, Noruega, Bèlgica, Portugal, Luxemburg, Itàlia, Polònia i Xina.

D'altra banda, la meua passió pels instruments i l'organologia em porta a relacionar-me amb diversos luthiers de qui, en alguns casos acabe sent gran amic, i de tots n'aprenc molt: Sedo Garcia, Stelios Petrakis, Dimitris Rapakousios, Asier de Benito, Ralf Eickmeier, Vicent Ferrús, Joan Pellisa, Jesús Reolid...

 

L'any 1.999 comence una altra de les col·laboracions més llargues en la meua carrera amb Capella de Ministrers, prestigiós grup valencià de música antiga. Amb aquesta formació participe en l'enregistrament de més de 10 discs de música medieval i del Renaixement amb diversos instruments de l'època que vaig adquirint: llaüt medieval, guiterna, viola de roda, saltiri, trompa marina i ud. Amb la Capella he recorregut prestigiosos escenaris d'Espanya, França, Portugal, Croàcia, Marroc, Tunísia, Egipte, Grècia i Itàlia.

 

En el mateix àmbit de la música antiga, conec (durant una jam session molt hippy al festival Folk Rural de Vallfogona del Ripollès amb guitarra elèctrica, bateria i harmònium indi) la cantant catalana Maria Laffitte, de la qual sóc fervorós admirador des dels temps del seu disc amb el grup Els Trobadors. Anys després d'aquesta trobada, forme junt a la filla de Maria, Miriam Encinas, el trio de música medieval Joi de Trobar, en actiu fins la mort de Laffitte a finals del 2.007. Actualment, en estreta col·laboració amb Miriam, he encetat un treball de recuperació de l'obra de Laffitte com a homenatge a aquesta grandíssima cantant i amiga.

 

L'any 2.003 encete dos nous projectes, un de dedicat a la música sefardita (Aman Aman), i Sabir, un trio de música instrumental. Amb aquestos grups enregistre sengles discs i actue en diferents escenaris espanyols. Seguisc en l'àmbit de les col·laboracions entre les quals amb Daud Khan, el meu mestre de rabab afganès, projecte que continue encara, o amb el grup de música valenciana La Beniterrània.

 

El 2.004 funde el Col·lectiu Alfàndech amb l'objectiu de difondre els instruments de corda de la Mediterrània i impartisc classes de bağlama. A més a més, comence a impartir cursos de composició i arranjaments en música modal en el prestigiós centre Labyrinthos a l'illa de Creta (Grècia), dirigit pel mestre Ross Daly, i seminaris sobre música medieval occidental al Mousiko Horio ("poble musical") al mont Pilio (centre de Grècia).

 

A finals del 2.006 em trasllade de nou a Grècia. Visc a Tessalònica i Hanià (Creta), on enregistre un disc amb el meu admirat i amic Stelios Petrakis, "Orion", i actue amb Evdousin, el grup de Pantelis Pavlidis, el compositor, amic i sonador de lauto cretenc Antonis Frangadakis, la cantant Maria Thoidou i el grup greco-austríac de música antiga Ex Silentio.

 

El 2008 torne al País Valencià i encete el projecte de música medieval Evo junt a dues companyes dels temps de L'Ham de Foc: Miriam Encinas (viella, flautes de bec i percussions) i Laia Puig (flautes de bec, cornamuses i xeremia, a més del cantant Iván López i el virtuós iranià del tombak Pedram Khavar Zamini.

A banda, funde Alm, un projecte que, amb les dolçaines dels germans Laia i Pau Puig i les violes de roda d'Abel García i la meua pròpia, explora nous camins modals per a la dolçaina amb la interpretació d'un repertori obert i eclèctic compost de peces pròpies, contemporànies i tradicionals de diferents indrets.

 

Altres de les més destacades col.laboracions dels darrers anys són: Oni Wytars, formació alemanya de música antiga amb la qual he ofert concerts i enregistrat el CD "Mediterraneum"; el disc de la compositora i intèrpret de lyra de Creta Kelly Thomà; el Yeden Quartet, grup instrumental amb músics grecs; el nou projecte amb el cretenc Stelios Petrakis i el franco-iranià Bijan Chemirani, que s'ha materialitzat en el CD "Mavra froduia/Celles negres"; Los Caminos de Serkeci, grup dedicat a la música de la diàspora sefardita otomana amb la veu de la cantant grega Spyridoula Baka, i O (Electric Bajañí), curiosa formació elèctrica de música modal amb els percussionistes Aleix Tobias i Osvaldo Jorge.

Participe també com a convidat en la nova proposta del gran cantaor valencià Carles Dénia i amb el grup danès de música medieval Via Artis Konsort.

 

Paral·lelament, en la meua vessant docent ha posat en marxa, a la xicoteta aldea del Mas de Flors, tallers de música modal convidant a professors d'Iran, Grècia i Afganistan. A banda, sóc professor al Berklee College of Music de València i continue impartint seminaris al Laberint de Ross Daly a Creta i al centre Khatawat a Itàlia.

 

Currículum seriós (PDF)


 

TORNAR A PÀGINA PRINCIPAL